El 7-J tothom a votar!!

Malhauradament i tal com passa sempre amb qualsevol elecció d’àmbit europeu, el principal focus d’atenció no són els partits que es presenten i quins són els seus programes, sino el percentatge d’abstenció que hi haurà.

Com sempre he dit, i desde el respecte cap a aquells que ho fan, no hi ha cap argument que defensi l’absentisme ni a les eleccions europees ni a cap. Reconec, no obstant, que en general es coneix molt poc (per no dir gens) què és el que es fa o es deixa de fer al Parlamet Europeu, i fins i tot què defensa cadascun dels partits que s’hi presenten. Potser la culpa d’això és dels mitjans de comunicació, que estan mes interessats en el que diu Rajoy de Zapatero i viceversa, que no pas de la política en sí. Però està clar que també en tenim part de culpa la societat, que per un motiu o un altre no ens identifiquem com a ciutadans d’Europa i no hem mostrat interès pel que passa a Brusel.les o a Estrasburg.

Tots nosaltres som ciutadans d’Europa, i tots ens hi juguem molt en aquestes eleccions. Es indubtable que la Unió Europea ha beneficiat moltíssim a Espanya, tant indubtable com que encara ens queda molt camí per recórrer. L’enorme pas enrera per l’estúpid boicot a la Constitució Europea va ser una mostra de debilitat inacceptable que va donar ales a aquells qui creuen que això de la Unió Europea és una pantomima, però també dona ales a que els governs nacionals actuin a la seva i desmoralitza a aquells qui volem una UE sòlida i pròspera. Molt canviaria la visió i la credibilitat del Parlament Europeu si l’abstenció fos baixa.

Es per això que vull demanar-vos que us animeu a formar part d’aquest procés electoral tant important, que us animeu a xafardejar una mica per Internet quins partits hi han, què és el que venen,… i que després aneu a votar. I si cap partit us fa el pes, voteu en blanc. El descontentament no es mostra quedant-se a casa, sino deixant clarament palès que no hi ha cap partit que m’agradi, i per això voto en blanc. Enlloc queda reflectit si l’absentisme ha estat causat per descontetament o perquè aquell dia feia un sol de collons i a la platja s’hi estava de conya!!

El vi de la casa

Molts de vosaltres ja coneixereu el meu profà interès pel món del vi. I és ben cert que sempre que vaig a un restaurant a dinar o sopar m'agrada mirar-me detingudament la carta de vins i discutir amb la resta d'amics quin serà el mes idoni. Acostumo a escombrar cap als vins catalans, i no per una qüestió política o patriòtica, com després explicaré.

El problema de demanar un vi en un restaurant és la clatellada que et suposa, i mes si penses que en un supermercat et costaria menys de la meitat. Doncs bé, desde fa uns mesos em vaig cansar de pagar preus astronòmics i ara opto per demanar el vi de la casa. I quina és la meva sorpresa quan, cada cop que el demano, mai em porten un vi català. El motiu crec que és bastant fàcil d'endevinar: client que és indiferent, distribuidor que ofereix un vi tirat de preu, gerent de restaurant que busca el màxim benefici.

Tota aquesta reflexió em va sorgir tot dinant en un restaurant de Lleida, provincia que té una de les denominacions d'origen mes conegudes d'Espanya: Costers del Segre. Doncs bé, el vi de la casa era de Valladolid (3,50 euros). Per mes "inri", en un super qualsevol vaig comprar vi a granel per 1,20 euros el litre. Així que ni tant sols la justificació econòmica permet entendre per què el vi de la casa era de Valladolid, i no del pagès que el ven a granel a 10-15 km del restaurant.

Reivindicar que el vi de la casa sigui català és una qüestió política? Podria ser-ho, però no és del tot el meu cas. Si reivindico un vi català quan demano un vi de la casa és perque aquí sabem fer vi. Probablement som l'únic lloc del món on es produeix vi i no ens estranyem si ens serveixen un Rioja o un Valladolid. Aneu a Logroño a demanar un penedès i ja veurem si en sortiu vius, per no parlar de les regions franceses.

No voldria finalitzar aquest post sense fer referencia a un capítol del programa "En clau de vi" ( http://www.tv3.cat/videos/809999 ) en el que es busca desmitificar diverses coses com la idea que els vins de la Rioja o de Ribera del Duero són millors que els del Priorat o el Penedès. En aquest programa es fa una enquesta a peu de carrer en la que es pregunta quin vi compraria per portar en un sopar (el 80% de la gent diu Rioja), i una cata a cegues entre dos vins: un Rioja/Ribera del Duero i un d'una D.O. catalana (el percentatge s'inverteix i el 80% de gent prefereix el català).

Es per economia? Es per qualitat? Es per falta d'autoestima? Vaig a seguir-hi reflexionant tot prenent una copa de Raimat (D.O. Costers del Segre)...

3 mesos després....

Companyes i companys!!

Avui, després de "4 dies" d'inactivitat bloguera he decidit tornar a la càrrega. La veritat és que són tants els temes que m'agradaria tractar que segurament acabaré parlant de tot...i a la vegada de res.

El passat mes de març ha estat realment un mes intens. El mes començava amb una gran noticia: Garbí tenia a l'abast la compra d'una empresa de neteja i manteniments que ens triplicava la facturació. Després de reunions i mes reunions, i d'estires i arronses amb els bancs, la operació ha sortit endavant i des del 1 d'abril ja som una sola empresa. Sort hem tingut del Xavi i la Idoia, però molt especialment de la Nuria, la gestora de l'altra empresa que, a mes de ser una crac, està participant molt activament en la fusió, sense deixar de banda el dia a dia i aguantant-nos tardes senceres de rollo i xerrameca...

També hi han hagut altres noticies, algunes de bones i d'altres desconcertants.... Pel que fa a les segones, tenim la sort que la vida continua i que tal dia farà un any. Hi ha massa coses per fer i massa gent interessant per conèixer, o simplement, prou gent que coneixem i amb qui podem passar una bona estona, com per pensar en aquells i aquelles amb qui no ens hi avenim.

I de les bones, segurament em quedi amb el fet que he tornat a fer la 3 monestirs. El temps va ser millorable (12 hores i mitja per 53 km) i les lesions, encara em duren. Però cal dir que m'ha donat una motivació extra per afrontar el que és el meu repte de l'any: la Matagalls-Montserrat.

I l'economia, el sector financer i la borsa?? Ufff!! Millor em reservo per un altre post....

Torna Sr. Lobo

Ahir divendres la mitiquíssima discoteca del carrer Almogàvers va tornar a obrir les seves portes, event al qual no vaig poder faltar-hi.

Per començar, la primera impresió va ser molt desconcertant, doncs poca cosa queda de la decoració d'anys enrera. El local s'ha adaptat als nous temps i la decoració ha passat a ser com la d'una discoteca mes, amb barres mes petites, butaques de cuir blanc, pantalles de tv, llums liles... i lavabos nets!!!!!!! Una veritable llàstima, quan recordo lo divertit que era entrar al labavo saltant entre bassals de pixats.

Però després d'aquest xoc visual les impresions van anar millorant al veure que la música era exactament la mateixa que avans. Marilin Manson, System of a Down, Ska-p, Mago de Oz, Nirvana, ...El Fary, Camilo Sesto,.... .Fins i tot el personal era el mateix, amb el porter de 2x2 amb perilla i el mític barman marroquí. La clientela també semblava ser la mateixa, això sí, amb alguna arrugueta mes, i canviant les melenes brutes i enredades i les samarretes de Metallica pel cabell curt i engominat i la roba del Zara.

En general, doncs, va ser una experiencia molt rejoveneixedora (toma ya la patada al pompeu!!!) que, en certs moments, em va portar 4 anys enrera, recordant aquells temps en que ens trobavem tots allà cada dissabte i xalava com mai he xalat en cap altre discoteca.

He tornat a guanyar al Lluís al poker

Companyes i companys,

Després de veure que el monopoly ja havia deixat de ser lo meu vaig decidir canviar-lo pel poker, amb un resultat força gratificant: dues partides, dues victòries. La veritat és que he de reconèixer que em va costar molt guanyar al Lluís, al qual aprofito l'avinentesa per felicitar-lo pels seus molt honorables dos segons llocs consecutius.

Segona tocada de neu de l'any

Novament us ofereixo imatges relaxants i d'evasió. En aquest cas, són d'una pujadeta que va des d'el coll de Fontalba fins al turó del Puigmal. Es una excursioneta que es pot fer en un matí. La pujada es fa amb dues horetes i és un pel durilla si no es fa amb grampons, especialment per la neu que patina, però la baixada es fa amb menys d'una hora i és d'allò mes divertida!! (véanse videos adjuntos).

Espero que us agradin les imatges i que us animeu a fer-la.

Metro Goldwyn Maula